Els articles d'opinió

iPhone 5, 6 o 7? És necessari? (Clàudia Piera)

Els telèfons mòbils cada cop s’estan tornant més essencials en la vida de la gent. En aquest cas els iPhones són els més venuts, però la gent no els compra per la qualitat, sinó que els compren pel fet de ser, marca iPhone.

És normal que la gent necessiti un telèfon mòbil per facilitar la comunicació, per feina o per altre qüestions. El cas és: cal comprar-se l’iPhone 7 si tens un mòbil que encara funciona? La gent es compra aquest telèfon bàsicament per estètica, com més nou i més es parli d’aquest mòbil més a la moda es posaria.

En definitiva, val la pena gastar-se els diners en un mòbil tan car si ja tens un, encara que sigui menys modern? Cal fixar-nos només en l’estètica de les coses? Penso que hauríem de valorar altres coses a la vida més importants i necessàries.

Un telèfon mòbil no et farà feliç, no et farà ser millor ni superior als altres.


La cirurgia estètica (Ferran Huéscar)

En la cirurgia estètica veiem tres factors molt importants, el físic, el psíquic i l’econòmic. Avui dia podríem canviar del nostre cos. La majoria, diríem que volen modificar-lo. Segurament, si donéssim l’opció per modelar el nostre cos, tothom tindria alguna part que no li agrada. Hi ha gent, que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes psicològics. Per això recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida. 

Realment, ho necessitem? Personalment, crec que la cirurgia estètica hauria se servir només en casos que el pacient, tingui defectes físics greus, deformacions de naixement, una malaltia... Alguns exemples serien: posar-se un braç, una cama, reconstruir un pit. 

Acceptar-se a un mateix pot arribar a ser més feliç que operar-se. Recordant aquella dita que diu: “La bellesa no es només una cara bonica... tracta de tenir una ànima preciosa”.


Homes amb dones, dones amb homes. I, homes amb homes o dones amb dones, què? (Alina Cuevas)

L'homosexualitat és una atracció romàntica-sexual entre persones del mateix sexe que va sorgir molts anys enrere i en aquell moment, estava totalment desaprovada.

Avui en dia encara l'homofòbia recorre per tot el món.

Actualment, hi ha moltes parelles del mateix gènere. Hi ha una bona quantitat de gent realment oberta i empàtica, tot i que la petita part de la població que rebutja aquesta inclinació sexual falta el respecte a aquests quan s'exhibeixen, ja sigui per la feminitat en cas dels gais – és a dir, la posició, manera de caminar, gestos, etc.- encara que només sigui una característica i no tingui res a veure amb el gust o per contacte físic.

Penso el ser homosexual, és bàsicament una elecció i per culpa de dues persones homòfobes de cada 5 humans, els gais ja comencen a reprimir-se pateixen depressions. Entenc que la gent no es senti còmode veient a nois o noies mostrant la seva atracció, però no es tracta d'enfonsar-los. Crec que són persones normals com nosaltres i tenen els mateixos drets d'expressió i d'opinió. No és just per a ells que els discriminin d'aquesta forma i mai pensem en les conseqüències.

En definitiva, no es pot evitar l'homofòbia, ja que és una opinió subjectiva, però sí que podem intentar fomentar que la pèrdua de respecte no soluciona res, ja que l'únic que aconseguiran és reprimir a l'altra persona.


SISTEMES D’EDUCACIÓ (Marc Armadans)

Avui m’agradaria parlar-vos sobre els sistemes d’educació, i volia posar com a referent l’ensenyament. Finlandès, ja que en els últims anys han sigut els que han tret més nota a les proves PISA que s’organitzen cada tres anys. La meva pregunta és. Què fa que els finlandesos treguin millor nota que els espanyols? Quan els diners que inverteix l’estat amb l’ensenyament és més o menys el mateix. Per exemple, a Finlàndia totes les escoles són gratuïtes, però on realment es veu la diferencia és en la forma d’ensenyar.

A principi de setmana s’assignen uns coneixements i entre les alumnes i professors trien la manera de aprendre aquell temari. De tal manera que els alumnes mai paren quiets i van recollint dades d’on poden. La meva opinió no és la que moltes vegades hem escoltat sobre el clima i, com que no tenen sol tenen més ganes de treballar, perquè si que és veritat, però la gran diferència és la flexibilitat que tenen les classes i l’ensenyament, ja que les classes tenen una mitjana de vint alumnes. Actualment per l’ensenyament finlandès s’ha de estar molt preparat, ja que et fan estudiar la carrera, tres anys de pedagogia i un màster. La qual cosa implica més nivell acadèmic en el professorat. Jo crec que el que realment marca la diferència entre un ensenyament i un altre, és l’organització d’un país o d’un altre.

1 comentari:

  1. Els dos primeres textos els veig essencialment iguals, però percebo una important millora en els dos últims.

    ResponElimina